
[…] Ahora sólo recuerdo.
Y recordar no es vivir de nuevo.
MMP
Mi recuerdo al poeta catalán Miquel Martí i Pol en el aniversario de su muerte
«Ahora que todo vuelve»
Ahora que todo vuelve: el silencio y la espera,
las palabras que hemos guardado en lugar seguro
todo este julio de viento y nostalgia.
Ahora que todo vuelve: la tibieza del cuerpo
aquietado y dócil bajo las manos amantes
y aquel perderse en las tardes tranquilas,
bosque adentro, por el tapiz crujiente de hojas de pino,
¿no es su valor este esfuerzo cálido y el quererse
con certeza a solas, la dura
voluntad de permanecer, presente y ausente a la vez,
sin pensar que el tiempo es un vacío sin límites?
Mujer: nada me cuesta decir tu nombre,
aunque estés lejos. Lo escribo en las piedras y el agua,
en la sombra acogedora de los árboles a la vera del río
y en el comedor de casa. Sé que oirás
mis palabras, porque llevas en las manos
el signo de un tiempo nuevo, y has crecido en la esperanza
de que alguien lo aceptara sin hacerte preguntas.
Miquel Martí i Pol
De:He heredado la esperanza, 1963-1967
Recogido en: Un día cualquiera – Un dia qualsevol
Traducción de Adolfo García Ortega
Ed. Nórdica Libros 2013©
ISBN: 978-84-15717-26-3
Poema original en catalán:
«Ara que tot retorna»
Ara que tot retorna: el silenci i l’espera,
les paraules que hem tant servat en lloc segur
tot aquest juliol de vent i enyor.
Ara que tot retorna: la tebior del cos
aquietat i dòcil sota les mans que estimen
i aquell perdre’s endins de les tardes tranquil·les,
bosc enllà, pel tapit cruixidor de pinassa,
¿no pot valer aquest càlid esforç tota la dura
voluntat de restar, present i absent alhora,
sense pensar que el temps és un buit sense límits?
Dona, no em costa gens de dir el teu nom, encara
que siguis lluny. L’escric a les pedres i a l’aigua,
a l’ombra acollidora dels arbres vora el riu
i al menjador de casa. Sé que tu escoltaràs
les paraules que dic, perquè dus a les mans
un senyal del temps nou i has crescut a l’espera
d’algú que l’acceptés sense fer-te preguntes.
Miquel Martí i Pol
De: He heretat l’esperança, 1963-1967.
Miquel Martí Pol nació en Roda de Ter, Barcelona, el el 19 de marzo de 1929.
En el año 1943 entró a trabajar en una fábrica de tejidos. A los 19 años sufrió una tuberculosis pulmonar que le obligó a permanecer en cama durante un año. Esta circunstancia fue determinante en su vocación de poeta, ya que ocupaba su tiempo leyendo.
Numerosos cantantes pusieron música a sus poemas, entre ellos: Maria del Mar Bonet y Lluís Llach.
En 1953 ganó su primer premio por Paraules al Vent.
Otros Premios y galardones que obtuvo:
– 1978 Premio Fastenrath.
– 1983 Creu de Sant Jordi Del Colegio.
– 1988 Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.
– 1991 Premio de Honor de las Letras Catalanas.
– 1992 Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
– 1999 Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya.
Murió en Vic, Barcelona, el 11 de noviembre de 2003.
También de Miquel Martí i Pol en este blog:
«Miquel Martí i Pol: Ahora que todo vuelve»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Descubristeis que en sólo un instante…»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Aquel silencio»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Abandona lo oscuro»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Más puro que todo»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Calladamente»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Me declaro vencido»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Las claras palabras»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Después de todo»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: El amor»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Tempestad»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Hablo del grito unánime»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: El pueblo»: AQUÍ
«Miquel Martí i Pol: Ahora mismo»: AQUÍ
Bibliografía:
La fàbrica (1958-1959)
Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
Quinze poemes (1957)
El Poble (1956)
La fàbrica (1970-1971) (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
Llibre dels sis sentits (1974)
La pell del violí (1974)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
L’arrel i l’escorça (1975)
El llarg viatge (1976), premio Lletra d’Or
Quadern de vacances (1976)
Amb vidres a la sang (1977)
Crònica del demà (1977)
Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
Les clares paraules (1980)
L’àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Autobiografia (1984)
Llibre d’absències (1985)
Bon profit! (1987)
Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
Obertura Catalana (1988)
Defensa siciliana (1989)
Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d’Or de poesía
Els infants componen cançons (1997)
Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
Haikús en temps de guerra (2002)
Després de tot (2002), premio Laureà Melà
Allà dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

No Comments