Poesia

Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto

diciembre 25, 2014


«… Compañeros: libremos a las barcas
de tanta cuerda inútil.

Hay grandes ríos esperándonos.»
MMP

«Un día estaré muerto»

Un día estaré muerto
y aún quedará la tarde
en la paz de los caminos,
en los verdes sembrados,
en los pájaros y el aire
quietamente amigo,
y en el paso de esos hombres
que desconozco y que amo.
Un día estaré muerto
y aún quedará la tarde
en los ojos de la mujer
que se acerca y me besa,
en la música antigua
de cualquier tonada,
o aún en un objeto,
el más íntimo y claro,
o puede que en mis versos.
Decidme qué prodigio
hace a la tarde tan dulce
y tan intensa a la vez,
y a qué prado o a qué nube
he de atribuir mi gozo;
porque me sé perdurable
en cuanto me rodea,
y sé que alguien, en el tiempo,
conservará mi recuerdo.

Miquel Martí i Pol

De «Palabras al viento» – 1954

Poema original en catalán:

«Un dia seré mort»

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

Miquel Martí i Pol

De: «Paraules al vent» – 1954

Recogido en la antología editada con motivo del décimo aniversario de su muerte: «Un dia qualsevol» («Un día cualquiera»)
Edición bilingüe – Traducción de Adolfo García Ortega
Ilustraciones de Ilustraciones de Pep Montserrat
Ed. Nórdica Libros – 2013©
ISBN: 978-84-15717-26-3

Nació en Roda de Ter, Barcelona, el el 19 de marzo de 1929.
En el año 1943 entró a trabajar en una fábrica de tejidos. A los 19 años sufrió una tuberculosis pulmonar que le obligó a permanecer en cama durante un año. Esta circunstancia fue determinante en su vocación de poeta, ya que ocupaba su tiempo leyendo.
Numerosos cantantes pusieron música a sus poemas, entre ellos: Maria del Mar Bonet y Lluís Llach.
En 1953 ganó su primer premio por “Paraules al Vent”
Otros Premios y galardones que obtuvo:
– 1978 Premio Fastenrath.
– 1983 Creu de Sant Jordi Del Colegio.
– 1988 Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.
– 1991 Premio de Honor de las Letras Catalanas.
– 1992 Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
– 1999 Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya.
Murió el 11 de noviembre de 2003, en Vic, Barcelona.

*La imagen es la ilustración de Pep Montserrat para este poema, en este libro.

También de en este blog:

» Miquel Martí i Pol: El pueblo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Ahora mismo»: AQUÍ

«Miquel Martí Pol: Tempestad»: AQUÍ

Bibliografía:

La fàbrica (1958-1959)
Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
Quinze poemes (1957)
El Poble (1956)
La fàbrica (1970-1971) (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
Llibre dels sis sentits (1974)
La pell del violí (1974)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
L’arrel i l’escorça (1975)
El llarg viatge (1976), premio Lletra d’Or
Quadern de vacances (1976)
Amb vidres a la sang (1977)
Crònica del demà (1977)
Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
Les clares paraules (1980)
L’àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Autobiografia (1984)
Llibre d’absències (1985)
Bon profit! (1987)
Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
Obertura Catalana (1988)
Defensa siciliana (1989)
Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d’Or de poesía
Els infants componen cançons (1997)
Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
Haikús en temps de guerra (2002)
Després de tot (2002), premio Laureà Melà
Allà dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

*La imagen pertenece a la ilustración del poema, en esta edición, realizada por Pep Montserrat

You Might Also Like

No Comments

  • Reply Bitacoras.com abril 30, 2014 at 3:52 pm

    Información Bitacoras.com

    Valora en Bitacoras.com: “… Compañeros: libremos a las barcas de tanta cuerda inútil. Hay grandes ríos esperándonos.” MMP “Un día estaré muerto” Un día estaré muerto y aún quedará la tarde en la paz de los caminos, en los verdes s…

  • Reply Miquel Martí Pol: Tempestad | Trianarts agosto 20, 2014 at 11:02 pm

    […] “Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto”: AQUÍ […]

  • Reply Recordando a Miquel Martí i Pol: El pueblo | Trianarts diciembre 25, 2014 at 10:25 pm

    […] “Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto”: AQUÍ […]

  • Reply Miquel Martí i Pol: Hablo del grito unánime » Trianarts mayo 11, 2015 at 12:27 am

    […] “Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto”: AQUÍ […]

  • Reply Miquel Martí i Pol: Después de todo - Trianarts octubre 31, 2015 at 1:02 am

    […] “Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto”: AQUÍ […]

  • Responder a Miquel Martí Pol: Tempestad | TrianartsCancelar respuesta

    Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.