Poesia

Miquel Martí i Pol: Después de todo

marzo 19, 2021


«… O será un pájaro que ha detenido
el vuelo por siempre jamás, o una mata
de romero, que extrañamente florece…»

MMP

Mi recuerdo al poeta catalán en el aniversario de su nacimiento.

«Después de todo»

Remienda la red de la tarde
hecha de hilos de lluvia y hojas verdes.
La han rasgado a gritos. Pon en ella las manos
y este silencio que no viene de ti,
pero que te crece adentro. Después podrás
guardar membrillos y manzanas en los cajones
amorosamente, con aquel gesto
que aún conservas, a pesar de toda
la devastación que solo tú
sabes cómo te carcome. Tiernamente te puedes
contemplar en las mil cosas que te envuelven
sin ningún temor. Tienes una tarde clara
y un poniente denso que te afila los sentidos.
Tienes la arcilla y el viento y aquel deseo
que desvela la desazón de las encías,
y tienen uñas y dientes y un inmenso lago
en el fondo de los ojos, para sacar cubos llenos
de nueva luz. Reemprende el largo viaje.
Después d todo, siempre hay fuego y auroras.

Miquel Martí i Pol

De: «Cuaderno de vacaciones», 1975
Recogido en: «Un día cualquiera»
Traducción de Adolfo García Ortega
Ed. Nórdica Libros 2013©
ISBN: 978-84-15717-26-3

Poema en catalán:

«Després de tot»

Apedaça la xarxa de la tarda,
tota de fils de pluja i fulles verdes.
a crits. Posa-hi les mans
i aquest silenci que no ve de tu,
però que et creix a dins. Després podrás
desar codonys y pomes pels calaixos
amorosidament, amb aquell gest
que conserves encara, malgrat tota
la devastació que no mes tu
saps com et corca. Tendrament et pots
contemplar en les mil coses que t’envolten
sense cap por. Tens una tarda clara
i un ponent dens que t’afua els sentits.
Tens l’argila i el vent i aquell desig
que desvetlla el neguit de les genives,
i tens ungles i dents i un llac immens
al fons dels ulls, per treure’n poalades
de nova llum. Reprén el llarg viatge.
Després de tot, sempre hi ha foc i aurores.

Miquel Martí i Pol

De: «Quadern de vacances», 1975

Miquel Martí Pol nació en Roda de Ter, Barcelona, el el 19 de marzo de 1929.
En el año 1943 entró a trabajar en una fábrica de tejidos. A los 19 años sufrió una tuberculosis pulmonar que le obligó a permanecer en cama durante un año. Esta circunstancia fue determinante en su vocación de poeta, ya que ocupaba su tiempo leyendo.
Numerosos cantantes pusieron música a sus poemas, entre ellos: Maria del Mar Bonet y Lluís Llach.
En 1953 ganó su primer premio por “Paraules al Vent”
Otros Premios y galardones que obtuvo:
– 1978 Premio Fastenrath.
– 1983 Creu de Sant Jordi Del Colegio.
– 1988 Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.
– 1991 Premio de Honor de las Letras Catalanas.
– 1992 Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
– 1999 Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya.
Murió en Vic, Barcelona, el 11 de noviembre de 2003.

También de Miquel Martí  i Pol en este blog:

«Miquel Martí i Pol: Las claras palabras»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Después de todo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: El amor»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Tempestad»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Hablo del grito unánime»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: El pueblo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Ahora mismo»: AQUÍ

Bibliografía:

La fàbrica (1958-1959)
Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
Quinze poemes (1957)
El Poble (1956)
La fàbrica (1970-1971) (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
Llibre dels sis sentits (1974)
La pell del violí (1974)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
L’arrel i l’escorça (1975)
El llarg viatge (1976), premio Lletra d’Or
Quadern de vacances (1976)
Amb vidres a la sang (1977)
Crònica del demà (1977)
Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
Les clares paraules (1980)
L’àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Autobiografia (1984)
Llibre d’absències (1985)
Bon profit! (1987)
Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
Obertura Catalana (1988)
Defensa siciliana (1989)
Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d’Or de poesía
Els infants componen cançons (1997)
Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
Haikús en temps de guerra (2002)
Després de tot (2002), premio Laureà Melà
Allà dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

You Might Also Like

No Comments

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.