Poesia

Carles Riba: Elegías de Bierville (III)

mayo 17, 2012

«…Seré un corazón en la oscuridad;
púrpura de nuevo con el alba.»

CR

«Elegías de Bierville»

III

Para Joan y Elizabeth

Era tan triste el amor en la sombría orilla enlodada
de los recuerdos dormidos, tan solitario en la noche
de los ruiseñores – ah dulcísima cosa cierta, cierta,
canto absoluto, sobre el alba que te rompe- era tan
pálido dentro del círculo profundo de los tilos –cristalino
de primavera y solo en la altura- que el mar
nos ha obsesionado, para que fuera la estrella más pura, si existía,
y el Tiempo nos persiguiera, y el pensamiento, exaltado
sobre la espuma errante, engendrara innumerables pájaros
que lo siguiesen, ¡oh blancos, alegres caballeros de su viento!
Hasta que nos ha tomado un isla verde más allá de las islas,
verde como si todo dentro de su tierra fuera impulso
dulce y obstinado en subir para ser luz con luz contra la sombra
y allí triunfara ola tras ola, en el espacio
indeciso –y en los ojos y en el alma: ¡oh más intensa
suavidad previa a un occidente más secreto;
oh canto lírico que se alza hacia el extremo abrupto del sueño,
voz y mundo unidos sobre el inhumano vacío!
Vuelve a poseerme el viejo parque; a lo largo de mis versos las aguas
monótonamente se deslizan como un destino encerrado.
Ya no lo recuerdo de vista, sino de cómo lo preveía,
cambio más rico y puro de la alegría del mar,
último ramo esmeralda del rumbo nocturno. Pero aún
más inocentes las imágenes y tanto
¡ay! de impensable sentido se han transformado y habitan
en el fervor de dos enamorados juveniles
que en el bello corazón de la inmensa ciudad de humo nos abrieron
su paraíso de luz, voluptuosidad y riesgo.
Me es dulce comprender que, de los dichosos,
únicamente complacen a los dioses los que han querido, como ellos,
la inestable ola bajo el lecho amoroso y, bebiéndoles
las risas, los vientos que han medido el gran estrecho.

Poema original en catalán

III

Per a Joan i Elizabeth

Era tan trist l’amor a l’ombrosa vora enllacada
dels records adormits, tan solitari en la nit
dels rossinyols -ah dolcíssima cosa certa, certa,
cant absolut, per damunt l’alba que et trenca- era tan
pàl·lid dins la profunda rodona dels tells –cristal·lina
de primavera, però sols en l’altura- que el mar
ens ha obsedit, perquè fos l’estrella més pura, si hi era.
i ens acuités el Temps, i el pensament, exaltat
sobre l’escuma errabunda, engendrés ocells sense nombre
que el seguissin, oh blancs, gais cavallers del seu vent!
Fins que ens ha pres una illa més verda enllà de les illes,
verda com si tot el que dins terra és impuls
dolç i obstinat de pujar per ser llum amb la llum contra l’ombra
tríomfés allí ona per ona, en l’espai
indecís -i en els ulls i en l’ànima: oh més intensa
suavitat abans d’un occident més secret;
oh cant líric que es dreça a l’extrem abrupte del somni,
veu i món acabant junts sobre el buit inhumà!
Torna a tenir-me el vell parc; al llarg dels meus versos les aigües
llisquen monòtonament com un destí presoner.
Ja nc el recordo de vist, sinó de com el preveia,
canvi més ric i més pur de l’alegria del mar,
l’últim flotó maragdí del rumb nocturn. Però encara
més innocentment tantes imatges i tant
ai! d’impensable sentit se m’han canviat i es contenen
en el fervor dels dos enamorats juvenils
que al bell cor de la immensa ciutat fumosa ens obriren
llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc.
I m’és dolç de comprendre que, dels feliços, agraden
únicament als déus els que han volgut, com els déus,
sota el llit amorós l’onada inestable i, bevent-los
les rialles, els vents que han mesurat el gran freu.

Carles Riba
Barcelona, 1893 – 1959

De: Elegías de Bierville
Traducción y prólogo de Marta Lopez Vilar
Ed. Libros del Aire. Colección «Jardín Cerrado» Madrid-2011©
ISBN: 9788493815479

Reseña de «Elegías de Elegías de Bierville» en Ojos de Papel: AQUÍ

También de Carles Riba en este blog:

«Poema del Día: Canción en la calma muerta de Carles Riba»: AQUÍ 

«Poema del día: La noche quiso que fuésemos noche … de Carles Riba»: AQUÍ

You Might Also Like

No Comments

  • Reply Bitacoras.com mayo 17, 2012 at 9:38 pm

    Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: “…Seré un corazón en la oscuridad; púrpura de nuevo con el alba.” CR “Elegías de Bierville” III Para Joan y Elizabeth Era tan triste el amor en la sombría orilla enlodada de los recuerdos dormidos, tan solitari……

  • Reply Carles Riba: Elegías de Bierville (II) | Trianarts julio 23, 2012 at 3:32 pm

    […] “Carles Riba: Elegías de Bierville (III)”: AQUÍ […]

  • Reply Norway independent escorts septiembre 16, 2012 at 6:00 am

    Vaig trobar aquest missatge el dia d’avui, mentre que a l’oficina de gran utilitat va enviar l’enllaç a mi mateix i el més probable és un marcador quan a casa.

  • Reply Sophia de Mello: Homero (Cuento) | Trianarts junio 3, 2013 at 1:54 am

    […] “Carles Riba: Elegías de Bierville (III)”: AQUÍ […]

  • Reply Recordando a Carles Riba: Un amante grita el nombre | Trianarts septiembre 23, 2014 at 12:02 am

    […] “Carles Riba: Elegías de Bierville (III)”: AQUÍ […]

  • Reply Recordando a Carles Riba: Elegías de Bierville IV » Trianarts julio 12, 2015 at 6:14 am

    […] “Carles Riba: Elegías de Bierville (III)”: AQUÍ […]

  • Responder a Sophia de Mello: Homero (Cuento) | TrianartsCancelar respuesta

    Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.