Poesia

Miquel Martí i Pol: Ahora mismo

enero 20, 2014


oiréis en ellos vuestra propia voz;
el vacío elemental de vuestra vida
que os llena las manos de viento…»
MMP

«Ahora mismo»

Ahora mismo enhebro esta aguja
con el hilo de un propósito que no digo
y me pongo a remendar. Ninguno de los prodigios
que anunciaban taumaturgos insignes
se ha cumplido, y los años pasan de prisa.
De nada a poco, y siempre con el viento de cara,
qué largo camino de angustia y de silencios.
Y estamos donde estamos, más vale saberlo y decirlo
y asentar los pies en la tierra y proclamarnos
herederos de un tiempo de dudas y de renuncias
en que los ruidos ahogan las palabras
y con muchos espejos medio enmascaramos la vida.
De nada nos vale la añoranza o la queja,
ni el toque de displicente melancolía
que nos ponemos por jersey o corbata
cuando salimos a la calle. Tenemos a penas
lo que tenemos y basta: el espacio de historia
concreta que nos corresponde, y un minúsculo
territorio para vivirla. Pongámonos
de pie otra vez y que se sienta
la voz de todos solemne y claramente.
Gritemos quién somos y que todos lo oigan.
Y al acabar, que cada uno se vista
como buenamente le apetezca, y ¡adelante!
que todo está por hacer y todo es posible.

Miquel Martí i Pol

Poema original en catalán

«Ara mateix»

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

 Miquel Martí i Pol

Nació en Roda de Ter, Barcelona, el el 19 de marzo de 1929.
En el año 1943 entró a trabajar en una fábrica de tejidos. A los 19 años sufre una tuberculosis pulmonar que le obliga a permanecer en cama durante un año. Esta circunstancia fue determinante en su vocación de poeta, ya que ocupaba su tiempo leyendo.
Numerosos cantantes pusieron música a sus poemas, entre ellos: Maria del Mar Bonet y Lluís Llach.
En 1953 gana su primer premio por “Paraules al Vent”
Otros Premios y galardones que obruvo:
– 1978 Premio Fastenrath.
– 1983 Creu de Sant Jordi Del Colegio.
– 1988 Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.
– 1991 Premio de Honor de las Letras Catalanas.
– 1992 Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
– 1999 Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya.
Murió el 11 de noviembre de 2003, en Vic, Barcelona.

También de en este blog:

«Miquel Martí Pol: Tempestad»:

Bibliografía:

La fàbrica (1958-1959)
Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
Quinze poemes (1957)
El Poble (1956)
La fàbrica (1970-1971) (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
Llibre dels sis sentits (1974)
La pell del violí (1974)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
L’arrel i l’escorça (1975)
El llarg viatge (1976), premio Lletra d’Or
Quadern de vacances (1976)
Amb vidres a la sang (1977)
Crònica del demà (1977)
Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
Les clares paraules (1980)
L’àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Autobiografia (1984)
Llibre d’absències (1985)
Bon profit! (1987)
Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
Obertura Catalana (1988)
Defensa siciliana (1989)
Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d’Or de poesía
Els infants componen cançons (1997)
Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
Haikús en temps de guerra (2002)
Després de tot (2002), premio Laureà Melà
Allà dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

You Might Also Like

No Comments

  • Reply Bitacoras.com enero 20, 2014 at 11:38 pm

    Información Bitacoras.com

    Valora en Bitacoras.com: “…Cuando leáis mis libros oiréis en ellos vuestra propia voz; el vacío elemental de vuestra vida que os llena las manos de viento…” MMP “Ahora mismo” Ahora mismo enhebro esta aguja con el hilo de un propósito …

  • Reply Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto | Trianarts agosto 20, 2014 at 11:04 pm

    […] “Miquel Martí i Pol: Ahora mismo”: AQUÍ […]

  • Reply Recordando a Miquel Martí i Pol: El pueblo | Trianarts noviembre 11, 2014 at 4:27 pm

    […] “Miquel Martí i Pol: Ahora mismo”: AQUÍ […]

  • Reply Miquel Martí Pol: Tempestad | Trianarts marzo 1, 2015 at 7:31 pm

    […] “Miquel Martí i Pol: Ahora mismo”: AQUÍ […]

  • Reply Miquel Martí Pol: Después de todo - Trianarts octubre 31, 2015 at 1:00 am

    […] “Miquel Martí i Pol: Ahora mismo”: AQUÍ […]

  • Responder a Bitacoras.comCancelar respuesta

    Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.