Poesia

Joan Margarit: Tres mujeres

mayo 6, 2015

«…qué suerte encontrarte ahora aquí,
de madrugada, convertida en patio:
esto quiere decir que todo el tiempo
estabas junto a mí en la oscuridad.»

JM

«Tres mujeres»

Esta fotografía nos la hicimos
a los tres años de acabar la guerra.
Es el jardín, en realidad el patio
trasero y descuidado de la casa.
Nadie de los que estamos sonreímos.
El miedo impregna los vestidos
rotos y remendados tantas veces,
igual que las familias.
Miramos a la cámara: mi madre
con su peinado alto de película
de la Francia ocupada, y mi abuela
que retuerce un pañuelo entre sus manos
por un hijo, en la cárcel todavía.
A la otra mujer casi no la recuerdo:
mi tía, enflaquecida por las penas,
murió del corazón al cabo de unos meses.
Entre las tres, en bicicleta, serio
como un adulto, a los cuatro años.
Qué poco queda ya
guardado en el cuartucho del recuerdo,
que da a este jardín seco de un otoño
con fantasmas de rosas.
Jardín de mi niñez: patio del miedo

Joan Margarit

Poema en catalán:

«Tres dones»

Una fotografia que ens vam fer
tres anys després d’acabada la guerra.
És el jardí, de fet un pati descuidat
que hi havia darrere de la casa.
Cap dels qui hi som somriu.
La por impregna els vestits, tantes vegades
estripats i sargits, com les famílies.REFUGIADOS CATALANES EN LE PERTHUS_12 febrero 1939
Mirem cap a la càmera: la mare
amb el pentinat alt d’una pel·lícula
de la França ocupada.
L’àvia torça un mocador amb les mans
per un dels fills, encara a la presó.
Gairebé no recordo l’altra dona:
seca de passar pena, la tieta
va morir d’un atac passats uns mesos.
Entre elles tres, en una bicicleta,
als quatre anys, seriós, semblo un adult.
Que poc en queda,
guardat en el quartot de la memòria,
que dóna al jardí sec d’una tardor
amb fantasmes de roses: el jardí
de la infantesa, el pati de la por.

Joan Margarit

Joan Margarit i Consarnau nació en Sanahuja, Lérida, el 11 de mayo de 1938.
Poeta, arquitecto y catedrático jubilado de la Universidad Politécnica de Barcelona.
Fue Premio Nacional de Poesía por “Casa de Misericordia”, en 2008, y Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña el mismo año.

También de Joan Margarit en este blog:

«Joan Margarit: Naufragios»: AQUÍ

«Joan Margarit: Las cuatro de la madrugada»: AQUÍ

«Joan Margarit: Súplica»: AQUÍ

«Joan Margarit: Casa de misericordia»: AQUÍ

«Joan Margarit: Flores blancas en la niebla»: AQUÍ

«Joan Margarit: El alba en Cádiz»: AQUÍ

«Joan Margarit: La espera»: AQUÍ

«Joan Margarit: Caligrafía»: AQUÍ

Bibliografía poética:

Cantos para la coral de un hombre solo. Barcelona: Editorial Vicens Vives. 1963. (Con prólogo de Camilo José Cela e ilustraciones de Josep María Subirachs).
Crónica. Barcelona: Barral Editores. Col. Ocnos. 1975.
Predicación para un bárbaro. Barcelona: Editorial Prometeo. 1979.
L’ombra de l’altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Vell malentès. Valencia: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premio Vicent Andrés Estellés de poesía).
El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982.
Cants d’Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982.
Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983.
L’ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Mar d’hivern. Barcelona: Proa, 1986.
Cantata de Sant Just. Alicante: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 1987.
La dona del navegant. Barcelona: La Magrana, 1987.
Llum de plua. Barcelona: Península, 1987.
Poema per a un fris. Barcelona: Escola d’Arquitectes de Barcelona, 1987.
Edat roja. Barcelona: Columna, 1990.
Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993.
Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995.
Remolcadors entre la boira. Argentona: L’Aixernador, 1995.
Estaçió de França. Madrid: Hiperión, 1999. Edición bilingüe catalán-castellano.
Poesía amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001.
Joana. Barcelona: Proa, 2002.
El primer frío. Poesía 1975-1995. Madrid: Visor, 2004.
Cálculo de estructuras. Madrid: Visor, 2005. Traducción castellana.
Arquitecturas de la memoria. Ediciones Cátedra, 2006. Edición castellana.
Casa de misericordia. Madrid: Visor, 2007. Edición bilingüe castellano-catalán (Premio Nacional de Poesía 2008).
Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
Misteriosamente feliz. Madrid: Visor, 2009.
Intemperie. Antología. Madrid: Ediciones Rilke, 2010. Edición bilingüe castellano-catalán.
No estaba lejos, no era difícil, Madrid: Visor, 2011. Edición bilingüe castellano-catalán.
Se pierde la señal, Madrid: Visor, 2013. Edición bilingüe castellano-catalán.

*Desconozco el autor de la fotografía

You Might Also Like

No Comments

  • Reply Joan Margarit: Casa de misericordia » Trianarts junio 17, 2015 at 1:34 am

    […] “Joan Margarit: Tres mujeres”: AQUÍ […]

  • Reply Joan Margarit: Después de cenar - Trianarts agosto 26, 2015 at 12:26 am

    […] “Joan Margarit: Tres mujeres”: AQUÍ […]

  • Responder a Joan Margarit: Casa de misericordia » TrianartsCancelar respuesta

    Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.