Poesia

Miquel Martí i Pol: Descubristeis que en sólo un instante…

marzo 19, 2026


[…] Compañeros libremos a las barcas
de tanta cuerda inútil…

MMP

Mi recuerdo al poeta catalán en el aniversario de su nacimiento.

«Descubristeis que en sólo un instante…»

Descubristeis que en sólo un instante
puede amarse como en toda una vida.
Descubristeis el gozo como una isla
desconocida que puede aparecer
ante la proa de la nave que os lleva,
una mañana ignorada,
por una ruta antigua.
Lanzaos ardientemente entonces
a la locura de amaros, ahora
que vuestro cuerpo es ágil, y haced trizas
el ánfora que conservaba el viejo perfume,
para aspirar de un solo golpe
toda su intensidad dominadora.

Y quien sabe si morir después de la prueba.

Miquel Marti i Pol

De: Palabras al viento, 1951-1953
Recogido en: Un día cualquiera – Un dia qualsevol
Traducción de Adolfo García Ortega
Ed. Nórdica Libros 2013©
ISBN: 978-84-15717-26-3

Poema original en catalán:

«Heu esbrinat que en un instant només»

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que us mena,
algun matí ignorat,
per una ruta antiga.
I per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil, i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora.

I qui sap si morir després de la prova.

Miquel Martí i Pol

De: Paraules al vent, 1951-1953

Miquel Martí Pol nació en Roda de Ter, Barcelona, el el 19 de marzo de 1929.
En el año 1943 entró a trabajar en una fábrica de tejidos. A los 19 años sufrió una tuberculosis pulmonar que le obligó a permanecer en cama durante un año. Esta circunstancia fue determinante en su vocación de poeta, ya que ocupaba su tiempo leyendo.
Numerosos cantantes pusieron música a sus poemas, entre ellos: Maria del Mar Bonet y Lluís Llach.
En 1953 ganó su primer premio por Paraules al Vent.
Otros Premios y galardones que obtuvo:
– 1978 Premio Fastenrath.
– 1983 Creu de Sant Jordi Del Colegio.
– 1988 Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña.
– 1991 Premio de Honor de las Letras Catalanas.
– 1992 Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
– 1999 Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya.
Murió en Vic, Barcelona, el 11 de noviembre de 2003.

También de Miquel Martí  i Pol en este blog:

«Miquel Martí i Pol: Descubristeis que en sólo un instante…»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Aquel silencio»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Abandona lo oscuro»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Más puro que todo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Calladamente»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Me declaro vencido»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Las claras palabras»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Después de todo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: El amor»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Tempestad»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Hablo del grito unánime»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Un día estaré muerto»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: El pueblo»: AQUÍ

«Miquel Martí i Pol: Ahora mismo»: AQUÍ

Bibliografía:

La fàbrica (1958-1959)
Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor.
Quinze poemes (1957)
El Poble (1956)
La fàbrica (1970-1971) (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
Llibre dels sis sentits (1974)
La pell del violí (1974)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
L’arrel i l’escorça (1975)
El llarg viatge (1976), premio Lletra d’Or
Quadern de vacances (1976)
Amb vidres a la sang (1977)
Crònica del demà (1977)
Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
Les clares paraules (1980)
L’àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Autobiografia (1984)
Llibre d’absències (1985)
Bon profit! (1987)
Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
Obertura Catalana (1988)
Defensa siciliana (1989)
Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d’Or de poesía
Els infants componen cançons (1997)
Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
Haikús en temps de guerra (2002)
Després de tot (2002), premio Laureà Melà
Allà dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

You Might Also Like

No Comments

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.