Poesia

Sully Prudhomme: A Ronsard

marzo 16, 2023


[…] pero sabe ser dulce para los que ama.
No la hagas nunca llorar.

SP

Mi recuerdo al Premio Nobel francés, en el aniversario de su nacimiento.

«A Ronsard»

Oh maestro de encanto al oído, oh Ronsard,
yo amo tus viejos versos y el tono de tu genio
ley de un justo sentido, de una extensa armonía
conocedor del juego en las palabras y el riesgo.

Pero más que belleza del verbo y tu gran arte
admiro tu pasión por la antigua poesía
esa temeridad y esa santa fantasía
de ser nuevo Orfeo para hombres nacidos tarde.

Ah, después que los cielos, los campos, las olas
se vieron sin tu alma, todo fue luto y sombra,
puesto que inhabitada está sin lira la tierra.

Tú vienes, tú recobras la lira, los acordes,
y orgulloso las siete cuerdas rejuveneces,
restauras en la inmortalidad a los dioses.

Sully Prudhomme

Traducción de Roberto Amézquita.

«A Ronsard»

Ô maître des charmeurs de l’oreille, ô Ronsard,
J’admire tes vieux vers, et comment ton génie
Aux lois d’un juste sens et d’une ample harmonie
Sait dans le jeu des mots asservir le hasard.

Mais, plus que ton beau verbe et plus que ton grand art,
J’aime ta passion d’antique poésie
Et cette téméraire et sainte fantaisie
D’être un nouvel Orphée aux hommes nés trop tard.

Ah ! Depuis que les cieux, les champs, les bois et l’onde
N’avaient plus d’âme, un deuil assombrissait le monde,
Car le monde sans lyre est comme inhabité !

Tu viens, tu ressaisis la lyre, tu l’accordes,
Et, fier, tu rajeunis la gloire des sept cordes,
Et tu refais aux dieux une immortalité.

Sully Prudhomme

René François Armand (Sully) Prudhomme nació en París, Francia, el 16 de marzo de 1839.
Estudió inicialmente ingeniería, la abandonó para dedicarse a la filosofía y mas tarde a la poesía, declarando de esta que era su intención «hacerlo de una forma científica adecuada a los tiempos modernos».
Recibió el Premio Nobel de Literatura en 1901, siendo el primer escritor en ganarlo, según la Academia Sueca: En reconocimiento especial de su composición poética, que da evidencia de elevado idealismo, la perfección artística y una rara combinación de las cualidades de ambos, corazón e intelecto.
Murió en Châtenay-Malabry, Francia, el 6 de septiembre de 1907.

También de Sully Prudhomme en este blog:

«Sully Prudhomme: Combatientes íntimos»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: A Ronsard»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Serena venganza»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Un sueño»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Rocíos»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Los ojos»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: El jarrón roto»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Las cadenas»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Una cita»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Los aromas del amor»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Aquí abajo»: AQUÍ

«Sully Prudhomme: Renacimiento»: AQUÍ

Bibliografía poética:

Stances et Poèmes, 1865.
Les Épreuves, 1866.
Les Solitudes, 1869.
Les Destins, 1872.
La France, 1874.
Les Vaines tendresses, 1875.
La Justice, 1878.
Le Bonheur, 1888
Épaves, 1908

You Might Also Like

No Comments

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.