Poesia

Carles Riba: Tankas del recuerdo

septiembre 23, 2023


Toda la vida
veré cómo te alzaste
desde ti misma,
nuda y nueva como el alba
y veraz como un sueño.

CR

Mi recuerdo al poeta catalán en el aniversario de su nacimiento.

Tankas del recuerdo

41
Otra llamada,
no del bosque, hace pura
la umbría insomne.
Voy delante. ¿Me sigues?
No me vuelvo. ¿Me amas?

* * *

45
Siguiendo siempre
Las invisibles aves
de la esperanza,
¿hasta dónde se ha ido
esta vez, que no vuelve?

* * *

56
La noche, el día,
el sueño con sus sueños,
la pena, el gozo,
parece nos escondan
y mejor nos despierten.

* * *

62
¡Pura te siento
hecha de tantas voces,
patria, de tanta
esperanza que se alza
aún más que las banderas!

Carles Riba

En: Sobre el juego y del fuego, 1947
Traducción de José Agustín Goytisolo

Fragmentos en catalán:

«Tannkas del retorn»

XLI

Una altra crida
que la del bosc, fa pura
l’obaga insomne.
Jo vaig davant. ¿Segueixes?
No em giraré. ¿M’estimes?

XLVI
POETA MORT

Partí, a penes
més dolçament -no ploris-
que no haurien
mai gosat reternir-lo
les teves mans lleugeres.

LI

Però tot passa,
sinó una simple flama
en cada cosa,
cada vegada, -pura
sola vegada seva!

LIII

Mira més vida,
més dolça i més perfecta,
en l’acte tendre
de perdre’t en la rosa
o en el nom que murmures.

LXII
ORFEÓ CATALÀ

Que pura em sembles
amb tantes veus composta,
pàtria, de tanta
esperança que aspira
per damunt les senyeres!

LXV
Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.

LXVI
INSCRIPCIÓ

Sobre un exemplar de les meves Estances

Oh vida, vida
pur corrent, com t’assembles
a les paraules!
Un rostre vol llegir-s’hi;
l’aigua fuig de la imatge.

LXVII

És quan somio
que omplo jo la meva ombra,
i dins l’estranya
mina reial, revolto,
pur, la llum dels meus dies.

Carles Riba

En: Del joc i del foc, 1947

Carles Riba i Bracons nació en Barcelona, el 23 de septiembre de 1893.
Filólogo, escritor y poeta en lengua catalana, fue así mismo traductor de textos griegos, tanto clásicos como modernos.
Murió en su ciudad natal, el 12 de julio de 1959.

También de Carles Riba en este blog:

«Canción en la calma muerta de Carles Riba»: AQUÍ

«Carles Riba: La noche quiso que fuésemos noche …»: AQUÍ

«Carles Riba: Un amante grita el nombre»: AQUÍ

«Carles Riba: Conjuraría»: AQUÍ

«Carles Riba: Elegías de Bierville IV»: AQUÍ

«Carles Riba: Dirección, de Elegías de Bierville»: AQUÍ

«Carles Riba: Elegías de Bierville (II)»: AQUÍ 

«Carles Riba: Elegías de Bierville (III)»: AQUÍ

Carles Riba: Elegías de Bierville X»: AQUÍ

Bibliografía poética:

Primer libro de Estancias – 1919
La palabra de lloure – 1912-1919
Segundo libro de Estancias – 1930
Tres suites – 1937
Las Elegías de Bierville – 1943
Sobre el juego y el fuego – 1947
Corazón salvaje – 1952
Esbozo para tres oratorios – 195

You Might Also Like

No Comments

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.